Menjar, fam i contaminació per a un futur imperfecte

Font: El Salmón Contracorriente, 11 de gener 2016

arton841-8b116-bd682

Prop de 795 milions de persones, el 15% de la població mundial, està mal nodrida o passa gana i que la nutrició deficient provoca el 45% de les morts en menors de 5 anys. Cada habitant de la Unió Europea malgasta una mitjana de mig quilo de menjar diari. L’any 2020 hi haurà augmentat un 40% el total dels aliments que es malgasten. La producció, transport i manipulació d’aliments emeten gran quantitat de gasos amb efecte hivernacle, fins a arribar a les 3,3 gigatones de diòxid de carboni.

Els uigures creuen que malbaratar menjar és un insult al cuiner, l’agricultor i en última instància un insult a Al·là, explica Tristram Stuar, autor del llibre “Despilfarro”.
Un insult també és que es llenci a les escombraries un terç del menjar que es produeix al món i un insult també ho són les grans alteracions sobre el sòl, el clima o la biodiversitat que provoca aquest malbaratament. Les dades suggereixen un present deteriorat a l’espera d’un futur imperfecte.

La realitat impassible és que es malgasten 1.300 milions de tones de menjar a l’any i també ho és que prop de 795 milions de persones, el 15% de la població mundial, està mal nodrida o passa gana i que la nutrició deficient provoca el 45% de les morts en menors de 5 anys; uns 3,1 milions de nenes i nens mor cada any per no haver de menjar.

Les xifres que quantifiquen aquesta desídia s’aprecien amb la passivitat de qui sap que es desaprofita més menjar del que podrien consumir totes les persones famolenques o amb desnutrició, o coneixent la dada absurda i angoixant que una de cada vuit persones al món passa fam i una de cada set pateix obesitat, segons assenyala l’expert en malbaratament alimentari Manuel Brusques.

despilfarro-comida

El major malbaratament d’aliments que es llencen té lloc a les llars, seguit dels sistemes de producció i els canals de distribució.

Els nord-americans són els que més menjar malgasten. Als Estats Units es llença la meitat dels aliments que es produeixen. Els japonesos llancen cada any a les escombraries productes per valor d’11 trilions de iens.

Cada habitant de la Unió Europea malgasta una mitjana de 179 quilos d’aliments a l’any dels 499 que consumeix, mig quilo de menjar diari, segons un informe del Parlament Europeu. Espanya llença a les escombraries 7,7 milions de tones d’aliments cada any, és el sisè país que més menjar malgasta de la UE, cada espanyol tira a la galleda de les escombraries uns 63 quilos de menjar a l’any, el 18% del que compra per a alimentació. En contraposició, els grans afectats per la fam són les persones que viuen en països en vies de desenvolupament. Dos terços de la població total dels països asiàtics pateixen fam i una de cada quatre persones de l’Àfrica subsahariana passa gana. Els pobres no tenen prou diners per comprar aliments o se’ls nega l’accés a la terra.

L’any 2050 s’estima que la producció mundial d’aliments s’ha d’incrementar en un 70% per abastir l’augment previst de la població de 7.000 a 9.000 milions d’habitants, segons previsions de l’Organització Mundial dels Aliments (FAO).

Aquests increments també suposaran l’augment en el malbaratament del menjar que es tirarà a les escombraries; ja l’any 2020 hi haurà augmentat un 40% el total dels aliments que es malgasten.

Impacte ambiental del malbaratament d’aliments

Les pèrdues d’aliments representen un malbaratament de recursos i insums utilitzats en la producció, com la terra, aigua i energia, incrementant les emissions de gasos d’efecte hivernacle, CO2.

La desforestació té un enorme impacte en la biodiversitat. Molts ecosistemes són arrasats incrementant la llista d’espècies en perill d’extinció i l’actual model de producció alimentària requereix un ús voraç de terres per a cultius i pastures. A aquests malbarataments cal afegir les collites que no arriben als mercats i els descarts de la pesca que arriben entre el 40% i el 60% de les captures. Aquests peixos morts són retornats al mar després de ser capturats perquè no compleixen amb els estàndards mínims exigits per a ser capturats o comercialitzats. Per similars motius no arriben al mercat o es llencen a les escombraries excedents de producció, aliments per estar pròxims a la data de caducitat, perquè té algun defecte en la seva forma, per problemes d’envasat o per algun motiu aliè al que són els requisits necessaris per al seu consum.

El menjar que es malbarata i llença al món produeix més emissions contaminants que les produïdes per cap país, excepte la Xina i EUA, segons recull l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura a “La petjada del malbaratament d’aliments : impactes en els recursos naturals “. Així, no només hi ha persones que passen gana mentre es malgasta menjar, sinó que el menjar que es desaprofita causa contaminació.

L’impacte de l’agressió mediambiental produïda pel menjar que es llença es poden xifrar al voltant de 560.000 milions d’euros de cost econòmic a què cal afegir el cost mediambiental. La producció, transport i manipulació d’aliments emeten gran quantitat de gasos amb efecte hivernacle, és el que es coneix com a petjada de carboni. Aquestes emissions arriben 3,3 gigatones de diòxid de carboni.

La petjada hídrica, o d’aigua, que deixa el menjar dilapidada pel consum massiu en regar camps o abeurar el bestiar, entre d’altres, arriba a un consum de 250 km³. També, entre altres coses, assenyalar que per produir un quilo de carn de res calen 15.000 litres d’aigua, per a una taronja calen 50 litres d’aigua o per produir una copa de vi són necessaris 120 litres d’aigua. El consum anual d’aigua i la seva petjada hídrica equival al de tot el llac Léman (Suïssa).

Es calcula que el 28% de la superfície de la terra dedicada a cultiu serveix per a produir menjar que llencem, es tracta d’una superfície que només la Federació Russa supera en extensió, cap altre país és més gran que el de l’impacte en la biodiversitat per a produir el menjar que llencem.

Manuel Lebril

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s